Què és el POUM?
Els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) són una figura de la planificació urbanística que estan regulats pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme (article 57) (DOGC núm. 56867 de 5 d'agost), modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació d'aquest Decret legislatiu (DOGC núm. 6077 de 29 de febrer de 2012).
Els plans d’ordenació urbanística municipal són l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori i generalment abasten un sol terme municipal, encara que també poden abastar-ne més d'un.
Correspon als plans d’ordenació urbanística municipal, com a mínim:
- Classificar el sòl, amb la finalitat d’establir-ne el règim jurídic corresponent.
- Definir el model d’implantació urbana i les determinacions per al desenvolupament urbanístic.
- Definir l’estructura general de l’ordenació urbanística del territori i les pautes per fer-ne el desenvolupament.
- Determinar les circumstàncies que poden produir la seva modificació o revisió.
Legislació aplicable
Vegeu els articles: art. 73 a 85 TRLUC, i 107, 108, 115, 116, 119 RLUC
La legislació urbanística vigent estableix, amb precisió, el procediment de tramitació del planejament i fixa uns mecanismes de participació de la ciutadania i de les institucions durant el procés d’elaboració del document.Aquests mecanismes tenen com a objectius:
a) possibilitar la participació, pel fet que el planejament incideix en la regulació de la propietat privada i condiciona el futur desenvolupament de la qualitat de vida, i
b) contribuir a donar una legitimitat democràtica als plans, com també influir-ne en l’eficàcia, que s’ha de veure afavorida pel fet del coneixement de la norma.
Competències
La formulació d’un POUM, amb àmbit d’un sol municipi, correspon a l'ajuntament d’acord amb l’article 76.2; sense perjudici de les especificitats previstes pels POUM plurimunicipals.
En el supòsit que les necessitats urbanístiques del municipi facin convenient estendre el planejament a altres termes municipals veïns, la Comissió Territorial d'Urbanisme (CTU) corresponent o el conseller o consellera del DTES poden disposar la formació d’un pla conjunt.
Els òrgans competents per a l’aprovació inicial dels instruments de planejament general poden acordar la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació de terrenys, d’edificació i d’enderrocament, en àmbits determinats, amb la finalitat d’estudiar la formulació del POUM.
La competència per aprovar definitivament el POUM correspon a la CTU en els municipis de menys de 100.000 habitants; als restants municipis és el conseller o la consellera del DTES qui l’aprova definitivament, previ informe de la CTU.
Determinacions d'un pla d'ordenació urbanística municipal
Els plans d'ordenació urbanística municipal:
a) Classifiquen el territori en les classes de sòl definides per aquesta Llei i en els àmbits o les superfícies que resultin necessaris en funció dels objectius de desenvolupament i de la complexitat urbanística del municipi.
b) Estableixen les determinacions que corresponen a cada classe de sòl per aconseguir la plena efectivitat del règim respectiu.
c) Desenvolupen per a cada classe de sòl l'estructura general i el model del territori, que s'ha d'adequar a les determinacions dels articles 3 i 9.
d) Determinen els indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social del sistema urbà que hagin d'ésser considerats per decidir l'oportunitat i la conveniència de cada actuació, d'acord amb els interessos públics derivats de l'imperatiu d'utilització racional del territori.
e) Incorporen previsions sobre la disponibilitat dels recursos hídrics i energètics.
f) Defineixen el sistema general d’espais lliures públics, que ha de respondre, com a mínim, a la proporció de 20 m² per cada 100 m² de sostre admès pel planejament urbanístic per a ús residencial no inclòs en cap sector de planejament urbanístic. Aquest estàndard mínim no és aplicable als plans d’ordenació urbanística municipal de municipis que tinguin una població inferior a tres mil habitants i d’escassa complexitat urbanística, que només distingeixin entre sòl urbà i sòl no urbanitzable, amb el benentès que aquests plans han d’efectuar una reserva de sòl que sigui adequada a les necessitats del municipi.
g) Poden definir el sistema urbanístic d'habitatges dotacionals públics que estableix l'article 34.3 i preveure reserves d'aquest tipus en sectors de planejament urbanístic derivat en substitució total o parcial de la reserva d'equipaments, sempre que s'acrediti que no cal destinar-los a equipaments públics. Aquestes reserves incloses en sectors no poden ésser superiors al 5% de la reserva global del municipi per a equipaments públics locals.
h) Estableixen les determinacions necessàries per assolir una mobilitat sostenible en el municipi.
i) Estableixen, per mitjà de l'agenda, quan no tenen cap programa d'actuació urbanística, les determinacions pròpies d'aquests pel que fa a les prioritats i a les previsions temporals de l'execució del pla d'ordenació urbanística municipal.