L'Espai Pratdesaba tanca temporada homenatjant la restauració de l'església

Els responsables d’aquest cicle, la Mercè Sáez de la Torremagra, i en Ramon i l’Eudald Sentmartí del Folchs, van triar com a tema per aquesta jornada la restauració del conjunt monumental de Sant Vicenç de Malla, que a primers de l’any que ve, farà 30 anys de la inauguració de les obres de restauració.

Els ponents escollits van ser l’Antoni Dalmau Ribalta, president de la Diputació de Barcelona i en Joan Redorta Sentías, alcalde de Malla de l’època. Van ser convidats també a l’acte els regidors de diverses etapes municipals, tot i que amb alguns errors, fet que va motivar les disculpes dels organitzadors.

Convidats per en Joan Redorta van ser presents a l’acte els alcaldes de Taradell, de Muntanyola, de Tona i de Santa Eulàlia, que van compartir responsabilitats en els respectius pobles fa una trentena d’anys.

Abans de començar els parlaments es va projectar una part de la pel·lícula del dia de la inauguració entre rialles i comentaris dels presents per l’efecte que els pas de 30 anys fa sobre qualsevol persona.

Feta la benvinguda i les presentacions va prendre la paraula en Joan Redorta de la Fàbrica per fer història del conjunt monumental des dels inicis al segle desè i fins a l’actualitat. Va remarcar la importància de l’actuació perquè l’edifici de l’església presentava signes clars de deteriorament estructural, va remarcar la importància de les excavacions arqueològiques que permetien fixar amb més precisió la vida de l’edifici i va destacar també les dificultats i la paciència que va haver de tenir la parròquia que va tenir l’església en obres uns quants mesos. (Continua a la pàgina 2)

(ve de la pàgina anterior) El trasllat del cementiri també va ser un pas important i delicat, i va motivar el tipus de construcció del nou cementiri com un espai amable a l’ombra del campanar, proper i de cara a la vida del poble i un lloc on la gent  pogués passejar i  conversar amb els seus difunts.

Va fer lloança de la sensibilitat i generositat dels serveis de patrimoni de la Diputació de Barcelona, que va anar més enllà del que preveien els primers pressupostos per les obres, ja que més endavant es va poder restaurar també la rectoria, i dins aquesta, adequar els baixos com a espai  cultural, i a primera planta construir-hi la sala d’exposicions.

En el capítol d’anècdotes es va referir al llarg camí que van sofrir les grans pedres ibero-romanes trobades al voltant de l’església fins que finalment van poder ser emplaçades a la sala d’exposicions o per exemple que la població de Malla “es va portar molt bé” en gairebé no haver-hi hagut defuncions durant les obres del cementiri.

Al seu torn, l’Antoni Dalmau va destacar diverses vegades la necessitat d’entendre l’església de Malla com un edifici en construcció des del segle desè fins al vintè, ja que cada època la parròquia ha anat  deixant empremta del seu pas. Reformes destacades com ara la substitució dels arcs romànics interiors pels actuals d’una sola volta, o l’enderroc de l’absis major per fer-hi una nova entrada a l’església amb un cor a sobre.

Va justificar la reconstrucció en formigó de l’absis major i de la portalada d’entrada, per no voler enganyar ningú i ser coherents amb els materials que es fan servir actualment.

“Ni l’absis major ni la portalada existien en el moment de començar les obres, s’havien perdut”.

Acabats els parlaments es va servir un vermut a la mateixa sala, i  on hi havia exposats els setze cartells de les setze jornades de l’Espai Pratdesaba.

I per finalitzar la jornada l’Ajuntament va convidar els ponents i els membres de l’Espai Pratdesaba a un dinar al bar Els estudis.