Es presenten els resultats de la cinquena campanya d’excavació d’El Clascar

La cinquena fase d’excavacions del jaciment d’El Clascar, ubicat a Malla, ha permès documentar per primera vegada una estança de l’època ibèrica intacta, que preserva una gran quantitat de material d’ús quotidià. Els resultats van ser presentats el 25 de febrer, davant d’una cinquantena de persones, per l'arqueòloga i directora del projecte, Àngels Pujol. 

La troballa posa de manifest la conservació de les construccions de l’assentament i aporta noves perspectives de cara a la recerca. La nova campanya d’excavacions del projecte “Roma a l’Ausetània: l’època republicana” s’ha dut a terme entre el 6 i el 17 de febrer i s’ha organitzat en forma de pràctiques de treball de camp per a estudiants d’Arqueologia. Els experts han comptat amb la participació de 16 alumnes de diferents universitats catalanes. 

Les tasques d’excavació s’han centrat en les dues edificacions situades a la zona ponent del conjunt, que s'havien localitzat en campanyes anteriors, però encara no s’havien investigat en profunditat. Els resultats determinen la troballa d’una pedra de molí manual rotatori a la part superior, i a la inferior, un seguit de materials d’ús quotidià, com elements de ceràmica fets a mà i a torn, i altres ceràmiques d’importació, com dues copes fetes, probablement, a la costa catalana. També s’han detectat materials de ferro com una clau i una agulla de bronze. 

El sediment de la zona on s’han fet les troballes pren una tonalitat fosca a causa de la presència de carbó i cendra, indicis que apunten a un incendi que els experts han situat al segle III aC. Caldrà continuar la investigació en futures campanyes per determinar què va destruir el foc i si va ser intencionat o accidental. 

En paral·lel, s’han realitzat treballs en l’edifici ubicat al llevant per delimitar-lo. S’han resseguit algunes de les estances, però no ha estat possible fer-ho amb precisió perquè estan afectades pel cultiu o per la presència de fosses d’època romana republicana com les que s’han trobat en altres punts del jaciment en campanyes anteriors. 

Les fosses se situen per sota la cota de circulació de l’època romana, fet que impossibilitat relacionar-les amb altres estructures o elements del mateix període i, per tant, complica la interpretació. Segons els investigadors, no semblen seguir un patró comú pel que fa a la forma, dimensió o ubicació, i podrien estar vinculades a un moment de construcció intens. Caldrà continuar les tasques per determinar-ho amb garanties.

El projecte

Els treballs de la cinquena campanya d’excavacions s’emmarquen en el Projecte quadriennal de Recerca de la Generalitat de Catalunya “Roma a Ausetània: l’època republicana”, iniciat el 2017, promogut per la Universitat de Girona i finançat per la mateixa Generalitat. També s’ha comptat amb el finançament de l’àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Malla. L’equip investigador ha disposat en tot moment de la col·laboració dels propietaris dels terrenys. La direcció dels treballs ha anat a càrrec de l’arqueòloga, Àngels Pujol, i la coordinació del projecte ha anat a cura de Jordi Principal, conservador del Museu d’Arqueologia de Catalunya. 

En campanyes anteriors de l’excavació es va poder determinar l’ocupació de l’indret entre finals de l’era de bronze (segle VIII aC) fins a finals de la república romana (segle I aC). L’absència de material en la primera meitat del segle II aC fins a finals de la centúria apunta a un possible despoblament de la zona coincidint amb la inestabilitat ocasionada per l’arribada dels romans al territori. Pel que fa a les troballes, en fases anteriors, s’ha descobert la presència romana militar i civil, un espai d’emmagatzematge previ a la fundació de Vic, estructures que podrien correspondre a una zona productiva i l’edifici que s’investiga en l’actualitat. Es tracta d’una construcció d’unes dimensions més grans del que es tenia per habitual en l’època ibera. Segons els arqueòlegs, la singularitat de l’espai fa pensar que Malla podria haver tingut una rellevància important en l’organització territorial de la zona per la seva ubicació estratègica.